Château de Chaumont sur Loire, Val de Loire, França










El castell de Chaumont-sur-Loire està situat als marges del Loire, entre Amboise i Blois. Es troba en l'últim riu salvatge d'Europa, recentment va entrar en el Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Aquest castell medieval, va ser construït al segle XV. Les ales nord i oest van ser construïdes entre 1.469-1.481, les torres estan equipades amb grans merlets i muralles. La porta d’entrada està precedida per un doble pont llevadís està envoltat per dues torres rodones de grans dimensions.
La construcció es va reprendre el 1501 sota les ordres de Charles II d'Amboise, Senyor de Chaumont, llavors les obres van ser assumides pel cardenal Georges d'Amboise, ministre de Lluís XII.
Ara, el castell de Chaumont sur-Loire i l'Acadèmia Internacional de parcs i jardins. Formen l'àmbit de Chaumont-sur-Loire i la programació cultural es complementen.
El Conservatori Internacional de Parcs i Jardins de Chaumont-sur-Loire (CIPJP) i el Centre de Monuments Nacionals ha decidit posar en comú els seus recursos per la gestió i les activitats culturals del castell de Chaumont-sur-Loire.

Mixed border


Château de Meung sur Loire, Val de Loire, França








El castell de Meung-sur-Loire presenta dues cares molt diferents: la d'austera fortalesa dels ss. XII i XIII que va albergar a convidats tan il•lustres com Joana d'Arc i Francesc I, i la de alegre i opulent palau clàssic del segle XVIII. El llegat medieval es posa de manifest a la sala de la guàrdia, l'entrada i la capella subterrània, del s. XII. Els fastos del XVIII van deixar la seva empremta en les fustes i estàtues de la segona capella, en la decoració dels salons i, sobretot, en l'esplèndid bany, envoltat de refinades i confortables sales de descans.

Le jardin de l'Hôtel de Ville, Bourges, França







El jardí de l'Hotel de Ville (o jardí Arxidiòcesi)
Al peu de la catedral, amb parterres de flor i al costat d'una zona arbrada.
El jardí de l'Hotel de Ville està en realitat compost de dues parts diferents:
- Un, el que poden haver qualificat com l'arquitectura, l'ampliació de l'antic Palau de l'Arquebisbe, amb plantes i flors, tanques retallades, la gespa etc.
- L'altre, densament plantat, s’hi van ordenar els sectors que irradia al voltant de l’estany.
És el famós arquitecte paisatgista Le Nôtre, que va ser contactat el 1681 per a aquest projecte, sembla que ell mateix va dissenyar els primers esbossos.

Cases folrades amb tapís verd








Espècies que entapissen aquestes cases,
Parthenocissus tricuspidata
Wisteria sinensis
Lonicera japonica

Helianthus annuus (Gira-sol)



El Helianthus annuus, gira-sol,calo,calomero,calominador és una planta herbàcia de la classe dels magnoliòpsids, de la subclasse de les astèrides i de la família de les asteràcies, amb una inflorescència gran en capítol que gira al llarg del dia per a orientar-se en direcció contrària al sol. Les flors internes del capítol no són ligulades.

Es conrea per la seva llavor (la pipa de calomon), de la qual se n'obté un oli comestible.

És una planta originària de l'Amèrica boreal, especialment de Mèxic, Perú i del sud dels Estats Units que va ser introduïda a Europa durant el segle XVI i des d'aleshores el seu cultiu s'ha propagat ràpidament.

Jardi en vermell



Espècies components d'aquest jardi:
Petunia multiflora 'Carmin'
Petunia multiflora 'Focus'
Verbena tenera
Imperata cylindrica 'Red Baron'
Begonia x semperflorens 'Olympia Rouge'
Begonia x semperflorens 'Victoria Ambassade'
Begonia x semperflorens 'Vision Rouge'
Amaranthus caudatus
Salvia splendens 'Maestro'
Salvia splendens 'Proud Red'
Salvia splendens 'Turbo Red'
Pelargonium hederaefolium

Park Güell, (Antoni Gaudí), Barcelona






































Més que un parc és un símbol de Barcelona. El Park Güell, una de les obres més emblemàtiques d'Antoni Gaudí, és únic en el món perquè va ser concebut com un recinte monumental on l'entorn natural és inseparable dels elements arquitectònics.
La seva singularitat va ser reconeguda l'any 1969, quan va ser declarat monument històric-artístic d'interès nacional i, sobretot, el 1984, en ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Va ser inaugurat com a parc públic el 1922, però va ser concebut per Gaudí com una ciutat jardí per encàrrec de l'aristòcrata Eusebi Güell, que l'any 1895 va comprar una extensa finca rural situada al turó del Carmel amb la intenció de construir-hi una ciutat jardí com les que havia conegut a Anglaterra. El projecte de Gaudí consistia bàsicament en l'edificació d'habitatges unifamiliars i havia d'incloure-hi uns espais d'ús públic, com una gran plaça coberta -que seria el mercat-, una plaça teatre a l'aire lliure, una capella, un pavelló de consergeria, un pavelló de serveis -amb recepció i telèfon públic- i altres serveis comuns. S'eliminava expressament la ubicació de fàbriques, clíniques, tallers o indústries perquè desvirtuarien els principis de retorn a la natura del projecte.
El projecte no va tenir èxit i es va interrompre l'any 1914, quan ja estaven construïdes algunes de les dependències col•lectives. El 1922, sis anys després de la mort d'Eusebi Güell, l'Ajuntament de Barcelona va comprar la finca per convertir-la en parc públic.
Encara que la natura sembla quedar en segon pla, el cert és que l'arquitecte la va tenir molt en compte per assolir una perfecta simbiosi entre la pedra i el verd. La perspectiva del viaducte, coronat de palmeres i revestit d'arbustos i plantes entapissants, plasma bé la complicitat entre natura i arquitectura. Gaudí va preservar la vegetació espontània del lloc, que avui constitueix una extensió forestal on abunden garrofers, roures, pins i alzines, envoltats d'un sotabosc espès.
Font PJIM