Thanks to 2sweetnsaxy for hosting Watery Wednesday
Fa 3 hores
South Bank i Roma Parkland, Brisbane, Qld. Austràlia
Dedicated to my friend Diane in their 41th. wedding anniversary. Congratulations future grandmother!
DIA EUROPEU DE L’ÒPERA Jornada de Portes obertes al Liceu
European Day of the Opera.
Open day at the Liceu of Barcelona.
Avui amb motiu del Dia Europeu de l’Òpera, el Liceu organitza una jornada de portes obertes.
Today on the occasion of European Day of the Opera, the Liceu organizes open day.
Davidia involucrata - Cornaceae
Arbre dels mocadors
Handkerchief tree
Handkerchief tree
Aquest elegant i exòtic arbre és encara poc freqüent en el cultiu a Europa. Es creu que es van extingir després de l'era glacial, però, a finals del segle XIX alguns exemplars van ser trobats a Sichuan, Xina. Aquest arbre va ser portat a la Gran Bretanya el 1903 i es cultiva com una raresa en alguns jardins del clima temperat.
El seu principal atractiu són les grans bràctees blanques envoltades d'un cap petit, flor verda al maig. A causa de la forma de bràctees d'aquesta planta també es coneix com a arbre dels mocadors. En comparació amb altres arbres de mida mitjana , aquest floreix relativament jove, al voltant dels 10 anys d'edat. Les fulles són caduques, mig verdes, ovals o en forma de cor, finament dentades, peludes i suaus per sota.
L'alçada habitual és d'entre 6 i 8 metres. En bones condicions i en zones amb molt espai per al sistema radicular (parcs i jardins) pot créixer de 12-15m.
L'arbre jove amb l'edat, té una corona amb forma piramidal, cada vegada més arrodonida i ample. Necessita bon drenatge, però amb terra constantment humida, rica en humus. No creixen en zones amb molt de vent. És completament resistent a -24 º C (zona USDA 6) i pot suportar oscil.lacions temporals a -27 º C en llocs protegits.
El seu principal atractiu són les grans bràctees blanques envoltades d'un cap petit, flor verda al maig. A causa de la forma de bràctees d'aquesta planta també es coneix com a arbre dels mocadors. En comparació amb altres arbres de mida mitjana , aquest floreix relativament jove, al voltant dels 10 anys d'edat. Les fulles són caduques, mig verdes, ovals o en forma de cor, finament dentades, peludes i suaus per sota.
L'alçada habitual és d'entre 6 i 8 metres. En bones condicions i en zones amb molt espai per al sistema radicular (parcs i jardins) pot créixer de 12-15m.
L'arbre jove amb l'edat, té una corona amb forma piramidal, cada vegada més arrodonida i ample. Necessita bon drenatge, però amb terra constantment humida, rica en humus. No creixen en zones amb molt de vent. És completament resistent a -24 º C (zona USDA 6) i pot suportar oscil.lacions temporals a -27 º C en llocs protegits.
This elegant and rather exotic looking tree is still rare in cultivation in Europe. It was believed to have been extinct after the glacial era, however, in late 19th century some specimens were found in Sichuan, China. Dove tree was brought to Britain in 1903 and cultivated as a rarity in some gardens of the tempered climate.
Its main attraction are the large, white bracts surrounded around a small, green flower head in May. Owing to the bracts shape this plant is also called handkerchief tree. Compared to other medium-sized or big trees this one starts blooming relatively young = when about 10 years old. The leaves are deciduous, mid green, oval to heart-shaped, finely serrated, and softly hairy beneath.
Usual height is between 6 and 8m. Under good conditions and in areas with plenty of space for the root system (parks and large gardens) it can grow to 12-15m. Pruning will not keep it smaller, only hideous.
Young tree has a pyramidal-shaped crown, growing more rounded and broad with age. It needs well-drained but constantly moist soil, rich in humus and preferably deep. Do not grow it in windy areas. It is fully hardy to -24°C (USDA zone 6) and can withstand temporary swings to -27°C in protected locations.
Its main attraction are the large, white bracts surrounded around a small, green flower head in May. Owing to the bracts shape this plant is also called handkerchief tree. Compared to other medium-sized or big trees this one starts blooming relatively young = when about 10 years old. The leaves are deciduous, mid green, oval to heart-shaped, finely serrated, and softly hairy beneath.
Usual height is between 6 and 8m. Under good conditions and in areas with plenty of space for the root system (parks and large gardens) it can grow to 12-15m. Pruning will not keep it smaller, only hideous.
Young tree has a pyramidal-shaped crown, growing more rounded and broad with age. It needs well-drained but constantly moist soil, rich in humus and preferably deep. Do not grow it in windy areas. It is fully hardy to -24°C (USDA zone 6) and can withstand temporary swings to -27°C in protected locations.
Olearia cheesemanii - Asteraceae
L'Olearia cheesemanii és erecta, perenne, arbustiva, que creix fins a(3,5 m) d'alçada. Les fulles verd fosc en forma de llança, són de(5-8.5 cm) de llarg. Les flors en forma de margarida apareixen denses a la primavera.
L'Olearia cheesemanii es troba al llarg de les terres baixes de les rieres al sud de Auckland a l'illa Nord, i els Alps del Sud a Nova Zelanda. És completament resistent al nostre País. Pot ser vista sota el nom d'Olearia rani. Estretament vinculada amb l'Olearia arborescens.
L'Olearia cheesemanii es troba al llarg de les terres baixes de les rieres al sud de Auckland a l'illa Nord, i els Alps del Sud a Nova Zelanda. És completament resistent al nostre País. Pot ser vista sota el nom d'Olearia rani. Estretament vinculada amb l'Olearia arborescens.
Olearia cheesemanii is an erect, evergreen, bushy shrub, growing up to 12 ft (3.5 m) tall. The spear-shaped, dark green leaves are 2–3.3 in (5–8.5 cm) long. The daisy flowers are carried in dense heads, spring.
Olearia cheesemanii is found along lowland streamsides south of Auckland in the North Island, and to the Southern Alps in the South Island, New Zealand. Not fully hardy in the UK. May be seen under the name Olearia rani. Closely allied to Olearia arborescens.
Olearia cheesemanii is found along lowland streamsides south of Auckland in the North Island, and to the Southern Alps in the South Island, New Zealand. Not fully hardy in the UK. May be seen under the name Olearia rani. Closely allied to Olearia arborescens.
Leucospermum cordifolium x glabrum 'Rigoletto' - Proteaceae
Thanks to the hosting team of Luiz, Denise,Laerteand also my friend Sandy Carlson, I hope.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-01.jpeg)
+18.20.50.png)
