Today's Flowers
Fotos fetes als jardins del Casino de Montecarlo, al Principat de Monaco.
Els Brachychiton (kurrajong, arbre de foc, arbre ampolla) és un gènere de 57 espècies d'arbres i arbustos grans, monoic, natiu d'Austràlia i Nova Guinea (una espècie). S’han trobat fòssils a New South Wales i a Nova Zelanda que s'estimen en de 50 milions d'anys, corresponent al Terciari.
Creixen de 4 a 30 m d'alçada, i alguns són d'estació seca. Diverses espècies (no totes) són paquicaules amb un molt curt tronc per a la seva mida total, on enmagatzema aigua durant períodes de sequera. Les fulles mostren variació i generalment en el rang de entara a profundament palmellada lobulada amb llargs i fins folíols; de mides de 4.-20. cm de llarg i d'ample.
Totes les espècies són monoicas amb flors separades masculines i femenines en el mateix peu. Les flors tenen un periant campanulat, consistent d'una simple sèrie de lòbuls fusionats asseblant a un calze, brillantment acolorit en moltes espècies. Les flors femenines tenen 5 carpels separats que cadascú formarà un fruit llenyós contenint diverses llavors. El color de la flor és variable entre espècies. Les subespècies forestals deixen caure el seu fullatge abans de florir però les de regions seques floreixen amb fulles.
Brachychiton deriva de l'idioma grec brachys, curt, i chiton, túnica, en referència a les seves llavors cobertes.
Kurrajong és una paraula dels aborígens australians que vol dir "planta de fibra", i es refereix a l'ús de l'escorça de moltes de les seves espècies, per fer teixits, roba, cistelles. Poques espècies de Kurrajong són ornamentals i han estat introduïdes a regions càlides incloent a la Mediterrània, Sud-àfrica, oest d'EUA. Aquestes espècies també s’hibriditzen per horticultura.
You can find many others TODAY’S FLOWER’S
by clicking here.
Please click here for english text Jardins de Santa Clotilde
Fotos fetes als jardins del Casino de Montecarlo, al Principat de Monaco.
La vall del Joèu o vall de l'Artiga de Lin, coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc. La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d'aquest sector mitjà és del de Gausac; la capçalera de la vall pertany al de Viella. En aquesta capçalera, a 1 460 m d'altitud, s'estenen, a la confluència de les canals de Pomero (que baixa del port de la Picada) i d'Era Ribereta (que baixa de coll de Tòro) i del barranc d'Es Póis (que baixa del coll dels Aranesos), els grans prats naturals del pla d'Era Artiga, on creixen, entre d'altres flors alpines, gencianes blaves, i on es troben la font d'Era Artiga i el refugi d'Et Plan d'Era Artiga; domina el pla d'Era Artiga, pel sud, el mall d'Era Artiga (2 718 m alt) situat, entre els colls de Tòro i dels Aranesos, a la serralada que separa la Vall d'Aran de la vall de Benasc (Alta Ribagorça).
-01.jpeg)
.jpg)
+18.20.50.png)
