Avui fa 40 anys de l'arribada de l'home a la Lluna

Styphnolobium japonicum

El Styphnolobium japonicum (Acàcia del Japó, Pagoda tree) Sinònim Sophora japonica (L.) és una espècie d'arbre o arbust en la subfamília Faboideae de la família Fabàciacies (lleguminoses).
És originari de l'est d'Àsia, principalment de la Xina, malgrat el seu nom de japonica és una planta introduïda al Japó.
Les espècies del gènere Styphnolobium difereixen del gènere Sophora en no tenir la capacitat de fer simbiosi amb rhizobium (fixació radicular de nitrògen).
Arriba a fer de 10 a 20 m d'alt.
Les fulles són pinnades amb de 9 a 21 foliols.
Floreix a la primavera - estiu, les flors, blanques, es disposen en raïms pedunculats similars als de la Robínia.

Aristolochia gigantea

L'Aristolochia és un gran gènere de plantes amb més de 500 espècies, de la família de les (Aristolochiaceae).

És un gènere d'arbusts perennes i decídues. Estan molt expandits i estan en molts climes, però no a Austràlia.

La tija és erecte o enramada. Té fulles simples alternes i cordades, membranoses. No té estípules. Les flors creixen a les aixelles de la fulla. Estan inflades i de forma globosa a la base, continuant en un llarg tub periant, acabant en un lòbul llenguad, brillant. No hi ha corol.la. Aquestes flors tenen un especial mecanisme de pol·linització. Són plantes aromàtiques i la forta olor atrau insectes. La part interna del periant es cobreix de pèls, actuant com atrapamosques, i aconsegueix omplir-los de pol·len.

Parc Diagonal Mar, Barcelona

En part dels terrenys que ocupava l’antiga fabrica Macosa, s’ha construït uns dels parcs més grans de la ciutat, el parc serveix de vincle entre el mar i la ciutat i així ho reflexa el seu disseny que representa un arbre que neix el mar i es ramifica con una ma oberta, en el disseny d’aquest parc s’ha tingut en compte la sostenibilitat utilitzant espècies vegetals autòctones o aclimatades el clima de la ciutat, el reg es realitza amb les aigües freàtiques i amb l’aprofitament de l’aigua de la pluja, cal destacar la font ornamental i les pèrgoles distribuïdes pel el parc, el gran llac amb més d’una hectarea, així com els bancs que representen les onades del mar. S’han plantat més de mil arbres de 51 espècies diferents i 36 arbustives, entre les que tenim de destacar un exemplar de Dracaena drago (drago de canàries) i varies Olea Europaea (olivera) centenàries.

VEGETACIÓ:
Acacia retinoides, Acacia saligna, Ailanthus altísima, Albizia julibrissin, Arbutus unedo, Brachychiton populneum, Broussonetia papyrifera, Celtis australis, Cercis siliquastrum, Cordyline australis, Chamaerops humilis, Chorisia speciosa, Diospyros kaki, Dracaena drago, Elaeagnus angustifolia, Erythrina crista-galli, Eucalyptus camaldulensis, Ficus carica, Fraxinus angustifolia, Jacaranda mimosifolia, Melia azedarach, Morus alba, Olea europaea, Parkinsonia aculeata, Paulownia tomentosa, Phoenix canariensis, Phoenix dactylifera, Phytolacca dioica, Pinus canariensis, Pinus halepensis, Pinus pinaster, Pinus pinea, Platanus x hispanica, Populus alba, Populus nigra "Italica", Prunus dulcis, Punica granatum, Quercus ilex, Quercus suber, Salix alba "Liempde", Schinus molle, Schinus terebinthifolius, Sophora japónica, Tamarix africana, Tamarix gallica, Taxodium distichum, Tipuana tipu, Trachycarpus fortunei, Washingtonia robusta
Superficie total: 14,31 Ha.
Autors del Projecte: Enric Miralles i Benedetta Tagliabue
Font PiJIM

Plumbago auriculata

El Plumbago auriculata (Syn.Plumbago capensis) és una planta de la família Plumbaginaceae originària de l'Àfrica del Sud i utilitzada en jardineria en zones de clima mediterrani o més càlides.
Aquesta planta fa fins a 2 metres d'alt és un arbust i es caracteritza per estar en floració gran part de l'any.

Jardins de l'Edifici Zürich, Barcelona

Jardins de Can Castelló, Barcelona

Els de Can Castelló són uns jardins elegants i romàntics. Hi destaquen els parterres de formes irregulars, arrodonits, molt ben definits, densos i de gran bellesa paisatgística. Estan plens a vessar d'arbres i palmeres, la majoria de mida i edat considerables, ja que van ser plantats al començament del segle passat.
Si els bancs que hi ha als camins garanteixen el descans i la conversa, el mur que tanca el jardí -absolutament entapissat de vegetació- garanteix el silenci, quelcom molt preuat en una ciutat tan viva com Barcelona.
Hi ha detalls en els quals val la pena fixar-se pel seu encant, com les petites canalitzacions excavades a banda i banda dels camins cobertes amb còdols de riu, que els emmarquen i permeten conduir l'aigua de pluja sense que erosioni els camins.
Vegetació
Als Jardins de Can Castelló la vegetació és important per la varietat d'espècies -gairebé una trentena, algunes de les quals són força exòtiques-, la quantitat d'exemplars i la seva edat i dimensions.
Destaquen la vintena llarga d'enormes palmeres de Canàries (Phoenix Canariensis), les grans iuques (Yucca elephantipes), els castanyers d'Índia i els falsos pebrers (Schinus molle). També hi ha exemplars notables de tuia (Thuja orientalis) i de palmera de dàtils (Phoenix dactylifera), i sobresurten per la seva raresa els de Nolina beldingii, una planta crassa originària de Califòrnia.
Quant als arbustos, destaquen els pitòspors (Pittosporum tobira) i els baladres (Nerium oleander) de grans dimensions, els llorers (Laurus nobilis) que envolten el recinte i els marfulls (Viburnum tinus).
Art i arquitectura
Aquests jardins van ser creats per a la casa pairal dels Castelló, un edifici amb estructura de masia que fou construït els anys trenta. Es tracta d'un gran casalot amb un disseny molt rural: teulada de dos aiguavessos, grans finestrals i balconades a la façana principal, i finestres de mig punt a la façana lateral. És una de les poques masies que encara es conserven a Sant Gervasi.
Història
Els Jardins de Can Castelló estan situats en una part de l'antiga finca del doctor Josep Castelló i Galvany. La casa pairal que hi ha a l'interior és actualment un casal per a la gent gran: el Casal de Can Castelló.
Font,PiJIM

Villa Burrus, Sainte Croix aux Mines, Alsàcia, França

El Parc Vila Parc Burrus va ser construït per l'industrial Andrew Burrus. Des de 1997 pertany a la Communauté de Communes du Val d'Argent.

El parc de 3 hectàrees és la llar de diversos arbres, una gran estany d'aigua,lliris florits dolls d'aigua i un bell mirador i un hivernacle, que acabava de ser restaurat. André Burrus va fer la plantació de diverses dotzenes d'espècies d'arbres, incloent llimes, aurons, nogueres, freixes, el roure roig americà i faigs porpra de gran bellesa.