Concert d'Elton John a Barcelona
L'espectacle "The Red Piano" és va idear al casino Caesars Palace de Las Vegas, i sempre funciona allà on viatja, espectacle kitsch amb llums de neon que formaba part de l'escenografía de David LaChapelle. L'Elton genial com sempre és va apuntar un tanto quan va deixar pujar a l'escenari, al voltant del seu "Red Piano, a un reduït nombre de persones procedents del públic.
El seu grup quasi el de sempre.
Davey Johnstone, guitarra
Nigel Olsson, bateria
Bob Birch, baix
John Mahon, percusió
Etiquetes de comentaris:
Elton
Kalanchöe blossfeldiana Today's Flowers
El Kalanchöe blossfeldiana és una espècie del gènere Kalanchoe, endèmica de Madagascar.
Planta suculenta que poden arribar a 30-40 cm d'alçada per uns 20 cm d'ample amb brillants fulles carnoses de color verd fosc amb una mida entre 7 cm de llarg per 4 d'amplada. La inflorescència és una tija curta sense fulles que neix de les aixelles de les fulles, al final d'aquesta tija sorgeixen en forma de raïm nombroses flors amb 4 pètals d'uns 4 mm de diàmetre, aquestes poden ser vermelles, purpúries, ataronjades, grogues, blanques. La seva època de floració natural abasta des de finals de l'hivern fins a finals de primavera.
És molt utilitzada com a planta d'interior i comunament conreada en jardins en zones de clima càlid, ja que no suporta temperatures per sota dels 10 º C. Es pot forçar el període natural de floració cobrint la planta per que tingui menys hores de llum al dia.
Etiquetes de comentaris:
Corma,
Today's Flowers
El Pavelló Mies Van der Rohe, Barcelona
El Pavelló Mies Van der Rohe, situat al peu de la Muntanya de Montjuïc és el paradigma que allò innovador supera la seva pròpia època. Construït com un habitacle efímer per albergar la representació alemanya de L’exposició Internacional de Barcelona el 1929 va ser desmuntat l’any següent per no trobar comprador. Amb la seva reconstrucció entre el 1883 i el 1986, el pavelló ha sobreviscut a si mateix. A la reflexió de Mies Van der Rohe que “Menys és més”, després de visitar l’espai, podríem afegir que “Res està de més quan tot hi és”.
L'espai creat originalment per Van der Rohe va ser reconstruït pels arquitectes Cristian Cirici, Fernando Ramos i Ignasi de Solà-Morales, segons els plànols de l'edifici que posseïa el MOMA de Nova York. Es tracta d'un edifici de gran transcendència per a l'arquitectura moderna. El pavelló va ser construït sobre un basament que dibuixa un plànol horitzontal. A partir d'aquí, les línies dels murs tracen perpendiculars a l'horitzontalitat del sòl, en ocasions constituït per una petita pantalla d'aigua que afavoreix el reflex de la llum, afer bàsic en un edifici on interior i exterior tenen un gran espai fronterer de trobada. El joc lluminós s'incrementa amb l'ús de pedra natural, un mur d’ònix, el marbre verd, l'acer inoxidable i els diferents tipus de vidre. En un dels dos estanys la sobrietat de les línies es trunca amb les sinuoses formes femenines de l'estàtua esculpida per Georg Kolbe. A l'interior, l'arquitecte alemany va tornar a sintetitzar amb grandiositat. Va crear la cadira Barcelona, que durant anys va ser la marca que va internacionalitzar el nom de la ciutat. La cadira Barcelona va ser una cabriola més en la creativitat i innovació de Van der Rohe que, el 1927, va dissenyar la seva primera cadira en suspensió per dotar un conjunt d'habitatges, la qual cosa va contribuir a l'èxit de les cadires de tub d'acer. Quan aquestes semblaven haver-ho dit tot, i que el mercat estava saturat, va crear la cadira Barcelona, en la qual va utilitzar perfil pla d'acer.
Etiquetes de comentaris:
Sants-Montjuïc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)