Jardins de Can Castelló, Barcelona

Els de Can Castelló són uns jardins elegants i romàntics. Hi destaquen els parterres de formes irregulars, arrodonits, molt ben definits, densos i de gran bellesa paisatgística. Estan plens a vessar d'arbres i palmeres, la majoria de mida i edat considerables, ja que van ser plantats al començament del segle passat.
Si els bancs que hi ha als camins garanteixen el descans i la conversa, el mur que tanca el jardí -absolutament entapissat de vegetació- garanteix el silenci, quelcom molt preuat en una ciutat tan viva com Barcelona.
Hi ha detalls en els quals val la pena fixar-se pel seu encant, com les petites canalitzacions excavades a banda i banda dels camins cobertes amb còdols de riu, que els emmarquen i permeten conduir l'aigua de pluja sense que erosioni els camins.
Vegetació
Als Jardins de Can Castelló la vegetació és important per la varietat d'espècies -gairebé una trentena, algunes de les quals són força exòtiques-, la quantitat d'exemplars i la seva edat i dimensions.
Destaquen la vintena llarga d'enormes palmeres de Canàries (Phoenix Canariensis), les grans iuques (Yucca elephantipes), els castanyers d'Índia i els falsos pebrers (Schinus molle). També hi ha exemplars notables de tuia (Thuja orientalis) i de palmera de dàtils (Phoenix dactylifera), i sobresurten per la seva raresa els de Nolina beldingii, una planta crassa originària de Califòrnia.
Quant als arbustos, destaquen els pitòspors (Pittosporum tobira) i els baladres (Nerium oleander) de grans dimensions, els llorers (Laurus nobilis) que envolten el recinte i els marfulls (Viburnum tinus).
Art i arquitectura
Aquests jardins van ser creats per a la casa pairal dels Castelló, un edifici amb estructura de masia que fou construït els anys trenta. Es tracta d'un gran casalot amb un disseny molt rural: teulada de dos aiguavessos, grans finestrals i balconades a la façana principal, i finestres de mig punt a la façana lateral. És una de les poques masies que encara es conserven a Sant Gervasi.
Història
Els Jardins de Can Castelló estan situats en una part de l'antiga finca del doctor Josep Castelló i Galvany. La casa pairal que hi ha a l'interior és actualment un casal per a la gent gran: el Casal de Can Castelló.
Font,PiJIM

Villa Burrus, Sainte Croix aux Mines, Alsàcia, França

El Parc Vila Parc Burrus va ser construït per l'industrial Andrew Burrus. Des de 1997 pertany a la Communauté de Communes du Val d'Argent.

El parc de 3 hectàrees és la llar de diversos arbres, una gran estany d'aigua,lliris florits dolls d'aigua i un bell mirador i un hivernacle, que acabava de ser restaurat. André Burrus va fer la plantació de diverses dotzenes d'espècies d'arbres, incloent llimes, aurons, nogueres, freixes, el roure roig americà i faigs porpra de gran bellesa.

Sainte Marie aux Mines

La Fira de Minerals de Sainte-Marie-aux-Mines, anomenada també Euro Mineral, és una manifestació de caràcter internacional relacionada amb les arts i productes de la mineria que té lloc en aquesta localitat francesa, situada en una de les valls en la regió d'Alsàcia, al departament francès de l'Alt Rin, l'economia se centrava antigament a les explotacions de jaciments de minerals de la regió.

La fira es remunta a principis dels anys 1960, quan François Lehmann organitza una petita fira de minerals en un reduït local. En un parell d'anys la fira es converteix en un atractiu turístic de la zona i acull nombrosos col•leccionistes italians, francesos i alemanys. Realment la fira internacional s'inicia el 1966, quan es consolida en el primer cap de setmana de juliol. El 1981 l'equip dirigit per Michel Schwab dóna un punt de vista professional a la fira. Actualment, i des de 1992, la fira es celebra la darrera setmana de juny. La fira acull avui dia més de 900 expositors de 60 països.

Els carrers de Sainte-Marie-aux-Mines

El més curiós de la fira és la seva ubicació. Al llarg d'una zona delimitada, en els petits carrers de Sainte-Marie-aux-Mines, es distribueixen centenars d'estands que exposen minerals, fòssils, gemmes i pedra elaborada. També alguns edificis de la població com el teatre o l'escola, entre altres, s'omplen d'expositors. Durant els quatre dies que dura la fira (els dos primers són per a professionals) també es realitzen activitats paral•leles com ara conferències, tallers i visites a les mines d'aquesta zona, que es coneix com a Val d'Argent , aquesta vall és una de les històricament francòfones ubicada a la vessant oriental dels Vosgos.

Colmar, Alt Rin, Alsàcia, França.

Colmar, capital de l'Alta Alsàcia, es presenta com una ciutat carregada de bells edificis tradicionals que ha sabut mantenir, malgrat una història conflictiva per la seva qualitat de terra fronterera.
La ciutat es va desenvolupar bàsicament des de l'edat mitjana com a punt important del negoci vinícola de la vall del Rin, i conserva un atractiu patrimoni.
Durant el mes d’agost s’hi celebra una important fira de vins de la regió d’Alsàcia

Castell Haut-Koenigsbourg, Orschwiller, Alsàcia. França

Construït al segle XII, el castell de Haut-Koenigsbourg va ser durant segles el testimoni dels conflictes europeus i rivalitats entre els senyors, els reis i emperadors.

Va veure a una successió d'il•lustres propietaris que han marcat la seva història i nombrosos esdeveniments que li han canviat la cara.

Cronològic
Des de la seva construcció en 1147 a la seva actual configuració, vuit segles d'història:


1147 - La prova de l'existència de l'anomenada Staufenberg castell construït pels Hohenstaufen.
1192 - El castell pren el seu nom de Koenigsbourg "castell reial".

1462 - La destrucció del castell dels Habsburg.

1479 - El castell va ser donat a Tierstein per la reconstrucció, l'extensió i la creació d'un modern sistema de defensa. És la culminació d'Hohkoenigsbourg.

1633 - Seu, el saqueig i la crema del castell durant la Guerra de Trenta Anys. 2 segles d'abandonament del castell, i les seves ruïnes es classifiquen monument històric el 1862.

1865 - Adquisició de la ciutat castell de Selestat.

1899 - Selestat ofereix les ruïnes del castell a l'emperador Guillem II, arran de l'annexió d'Alsàcia a Alemanya el 1871.

1900-1908 - Guillem II va encarregar a l'arquitecte Bodo Ebhardt la completa restauració del castell. Els últims 8 anys.

1919 - El castell Haut- Koenigsbourg es converteix en propietat de l'Estat francès .

1993 - El castell és un monument històric en la seva totalitat i plenament rehabilitat.

2007 - Com a part de la Llei de 13 d'agost de 2004 sobre llibertats i responsabilitats locals, el castell de Haut-Koenigsbourg és transferit al Consell General de Baix-Rhin, que es converteix en el propietari.

El Castell Haut- Koenigsbourg està situat 26 km al nord de Colmar, 55 km al sud d'Estrasburg, i a 12 km a l'oest de Selestat. Autopista A35 sortida 17 o 18 a través d'Kintzheim a través de Sant Hipòlit. N59 a través d'Liepvre.