Fa 4 hores
Ricinus communis
El ricí és un arbust sovint conreat com a anual, i monoic, és a dir, presenta estructures de tots dos sexes sobre el mateix individu (però en flors separades). Les masculines es troben a la meitat inferior de la tija, i les femenines a la meitat superior.
La mida del ricí varia segons el clima: quan aquest és temperat, com en zones d'Andalusia, té una alçada d'entre 2,5 i 3 metres, mentre que si el clima és tropical o subtropical, li és més favorable i pot arribar als 12 metres. Les gelades li són fatals, de forma que l'arbust no sobreviu a elles en comarques fredes i zones d'interior del nostre pais.
Té una arrel principal i diferents arrels secundàries prop de la superfície, és a dir, és axonomorfa.
Presenta una tija de dos o tres metres d'altura, ramificada i de color vermellós i les seves estípules estan unides en una làmina membranosa.
Les fulles són molt grans, d'entre 10 i 35 cm de diàmetre, tot i que podent arribar als 60 cm. La forma d'aquestes és esparsa, amb nervadura palmada, tenen entre 7 i 11 lòbuls i el marge dentat. Es tracta de fulles compostes, alternes, amb coloració verd, vermell o púrpura i nombroses cèl·lula glandulars a l'epidermis de l'anvers. Tenen un pecíol amb color vermellós i algunes glàndules apicals.
Les flors estan agrupades en inflorescències denses, que són panícules terminals grans amb una longitud d'entre 15 i 50 cm. Aquest arbust té dos tipus de flors: les masculines, (que neixen a la part inferior), fan entre 15 i 30 cm de diàmetre, amb un calze de cinc peces i un pedicel de fins a 12 mm, els tèpals són ovalats i vermellosos, mentre que en les femenines són linerlanceolats. L’androceu, que té un diàmetre de entre 1,5 i 3 cm, es troba a la part inferior de la flor, amb un calze format per cinc peces lanceolades i molts estams soldats de color verd groguenc, amb forma de columna, ramificada. D'altra banda, el gineceu presenta tres estils i es troba a la part superior de la panícula, amb ovari súper, format per tres fulles carpel·lars i amb tres branques bifurcades on es troben les papil·les encarregades de captar el pol·len.
El fruit, que surt de les flors femenines i per tant, se situa a les parts més superiors, és una càpsula esquizocàrpica, gairebé sempre envoltat per abundants espines. Aquesta càpsula presenta una prominència carnosa de color groguenc a l'extrem superior, anomenat carúncula. El fruit té tres cavitats (tricoca), cadascuna amb una llavor gran, de superfície llisa i brillant que conté una toxina anomenada ricina. Es de color vermellós, amb llavors el·lipsoides de color marró i blanc, i la seva llargària és d'entre 1 i 2,5 cm. Quan madura, la càpsula s'obre i allibera les llavors.
Toyo Ito a Barcelona
Torres Fira de Barcelona a L'Hospitalet de Ll.
El projecte de l’arquitecte coreà Toyo Ito va ser el guanyador d'un concurs internacional, promogut per la Fira de Barcelona per als seus terrenys situats a L'Hospitalet de Llobregat, al qual van ser convocats altres arquitectes de reconeguda trajectòria com Clorindo Testa, Arets Architects, Dominique Perrault, Foster Associates o Abalos i Herreros.
Aquest any durant la celebració dels premis Travellers Choice 2009, Barcelona va ser nomenada com la ciutat amb millor arquitectura del món.
Barcelona s'ha transformat al llarg dels anys, mantenint els seus vells edificis emblemàtics però afegint-ne altres de nous que han dotat a la ciutat de Barcelona d’una identitat reconeguda. Avui en dia la torre Agbar de Jean Nouvel, l’estadi del FC Barcelona de Francesc Mitjans, la torre de telecomunicacions de Santiago Calatrava són tan emblemàtics com la Catedral, o alguna de les obres de Gaudí.
Com molts dels grans genis de l'arquitectura, Toyo Ito,és un dels arquitectes més innovadors i influents del món, va decidir deixar la seva empremta a la ciutat comtal.
A través de la seva brillant carrera ha realitzat importants i innovadors projectes com la mediateca de Sendai, els Apartaments Shinonome o l'Edifici Tod's Omotesando Building a Tòkio però són les seves dues últimes creacions les que proven perquè és conegut com el nou Antoni Gaudí.
Sembla que Barcelona treu a la llum el millor de tots els arquitectes. Toyo Ito no va ser l'excepció i els seus edificis Torres Fira de Barcelona a L'Hospitalet de LL. i Suites Avenue ja són considerats les futures noves joies arquitectòniques de la ciutat de Barcelona.
Les Torres de Fira de Barcelona a L'Hospitalet de Ll. es componen per dues torres, la primera d'elles, un edifici en color vermell que segueix una estranya forma que gira 90 graus des del sostre fins a la seva base. Sens dubte és impossible trobar algun altre edifici semblant a tot el món.
La segona torre, és completament de vidre i sembla que dins d'ella hi hagués alguna estructura de color vermell. Ambdues seran acabades probablement a finals d'aquest any.
Edifici Suites Avenue
El Suites Avenue al passeig de Gràcia, és un edifici caracteritzat per uns estranys balcons que s'assemblen als dissenys de Gaudí però amb un toc més net i modern. Va ser acabat fa quatre mesos i és gairebé irònic que aquest edifici es trobi davant de la Pedrera d’Antoni Gaudí. I és que el Passeig de Gràcia és la ubicació perfecta per a les creacions de dues ments mestres, que juntament amb molts altres edificis adornen tot Barcelona, la ciutat de l'arquitectura.
El projecte de l’arquitecte coreà Toyo Ito va ser el guanyador d'un concurs internacional, promogut per la Fira de Barcelona per als seus terrenys situats a L'Hospitalet de Llobregat, al qual van ser convocats altres arquitectes de reconeguda trajectòria com Clorindo Testa, Arets Architects, Dominique Perrault, Foster Associates o Abalos i Herreros.
Aquest any durant la celebració dels premis Travellers Choice 2009, Barcelona va ser nomenada com la ciutat amb millor arquitectura del món.
Barcelona s'ha transformat al llarg dels anys, mantenint els seus vells edificis emblemàtics però afegint-ne altres de nous que han dotat a la ciutat de Barcelona d’una identitat reconeguda. Avui en dia la torre Agbar de Jean Nouvel, l’estadi del FC Barcelona de Francesc Mitjans, la torre de telecomunicacions de Santiago Calatrava són tan emblemàtics com la Catedral, o alguna de les obres de Gaudí.
Com molts dels grans genis de l'arquitectura, Toyo Ito,és un dels arquitectes més innovadors i influents del món, va decidir deixar la seva empremta a la ciutat comtal.
A través de la seva brillant carrera ha realitzat importants i innovadors projectes com la mediateca de Sendai, els Apartaments Shinonome o l'Edifici Tod's Omotesando Building a Tòkio però són les seves dues últimes creacions les que proven perquè és conegut com el nou Antoni Gaudí.
Sembla que Barcelona treu a la llum el millor de tots els arquitectes. Toyo Ito no va ser l'excepció i els seus edificis Torres Fira de Barcelona a L'Hospitalet de LL. i Suites Avenue ja són considerats les futures noves joies arquitectòniques de la ciutat de Barcelona.
Les Torres de Fira de Barcelona a L'Hospitalet de Ll. es componen per dues torres, la primera d'elles, un edifici en color vermell que segueix una estranya forma que gira 90 graus des del sostre fins a la seva base. Sens dubte és impossible trobar algun altre edifici semblant a tot el món.
La segona torre, és completament de vidre i sembla que dins d'ella hi hagués alguna estructura de color vermell. Ambdues seran acabades probablement a finals d'aquest any.
Edifici Suites Avenue
El Suites Avenue al passeig de Gràcia, és un edifici caracteritzat per uns estranys balcons que s'assemblen als dissenys de Gaudí però amb un toc més net i modern. Va ser acabat fa quatre mesos i és gairebé irònic que aquest edifici es trobi davant de la Pedrera d’Antoni Gaudí. I és que el Passeig de Gràcia és la ubicació perfecta per a les creacions de dues ments mestres, que juntament amb molts altres edificis adornen tot Barcelona, la ciutat de l'arquitectura.
Château de Sully sur Loire, Val de Loire, França
A la vora de la Loire es troba aquest bonic castell del Renaixement. Envoltat per un fossat que es pot ampliar per veure les 4 ales del castell. El poble de Sully sur Loire rep el nom d'un general romà anomenat Sullius. Això significa que aquest lloc està aquí des de fa molt temps i que estava destinat a ser un gran monument. El jardí francès és molt agradable.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
+18.20.50.png)
