Jardins del Teatre Grec és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona -el primer va ser el de la Colla de l'Arròs, als Jardins Laribal- i se li va donar el nom d'Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
Els jardins van ser dissenyats per l'enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya. Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l'antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l'Arròs, formant un espai unitari.
La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l'Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.
En aquests jardins hi ha tres arbres que formen part del Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona. A la dreta de l'accés a la gran terrassa que dóna pas a l'amfiteatre hi ha un enorme pi pinyer (Pinus pinea) centenari, i a l'esquerra de l'amfiteatre, a sota del restaurant, hi ha un exemplar de Lagunaria patersonii, espècie popularment coneguda com a "pica-pica" pel borrissol urticant de les seves llavors. Al camí que comunica els Jardins del Teatre Grec amb els Jardins Laribal hi ha un gran exemplar d'arbre del coral (Erythrina lysistemon).
IMPJ
-01.jpeg)
+18.20.50.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada