Edifici Gas Natural, La Barceloneta, Barcelona











Per a la construcció de la seva nova seu social, el grup Gas Natural va convocar un concurs que va guanyar el projecte presentat per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. Va ser inaugurat el 2006. Bàsicament, consta d'una gran torre de vidre que té un perfil recte per una banda i arrodonit per l'altra. A mitja altura, emergeix un cos horitzontal en voladís, de gran espectacularitat. En paraules de Tagliabue: "l'edifici sorgeix de la pròpia ciutat i s'integra en ella. El miris per on el miris encaixa perfectament amb les construccions que té al voltant. Ja sigui amb els edificis baixos del barri de la Barceloneta, com amb les torres altes de la Vila Olímpica". A part de l'edifici principal i del voladís, el conjunt té un tercer cos, un annex amb una altura de 4 plantes, també de vidre i amb forma de cascada. El solar on està ubicat l'edifici és el mateix on va estar instal·lada la primera fàbrica de gas d'Espanya, a mitjans del segle XIX.



Mostra un mapa més gran

Jardins del Teatre Grec, Parc de Montjuïc, Barcelona






Jardins del Teatre Grec és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona -el primer va ser el de la Colla de l'Arròs, als Jardins Laribal- i se li va donar el nom d'Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
Els jardins van ser dissenyats per l'enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya. Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l'antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l'Arròs, formant un espai unitari.
La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l'Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.
En aquests jardins hi ha tres arbres que formen part del Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona. A la dreta de l'accés a la gran terrassa que dóna pas a l'amfiteatre hi ha un enorme pi pinyer (Pinus pinea) centenari, i a l'esquerra de l'amfiteatre, a sota del restaurant, hi ha un exemplar de Lagunaria patersonii, espècie popularment coneguda com a "pica-pica" pel borrissol urticant de les seves llavors. Al camí que comunica els Jardins del Teatre Grec amb els Jardins Laribal hi ha un gran exemplar d'arbre del coral (Erythrina lysistemon).
IMPJ

L'Òpera d'Oslo, Oslo, Noruega






El nou edifici de l'Òpera i el Ballet Nacional de Noruega, a estat dissenyat per l'estudi d'arquitectes Snohetta, que també va projectar la nova Biblioteca d'Alexandria, va ser fundat a Oslo el 1989 i l'integren actualment Kjetil Trædal Thorsen, Tarald Lundevall i Craig Dykers.
Pel que fa a l'emblemàtic edifici, els seus responsables destaquen que s'aixeca des del fiord d’Oslo, compta amb una teulada de marbre, composta per 36.000 peces encaixades, mentre que l'interior de 1.000 metres quadrats està revestit amb fusteria fina, aplicant-hi els sistemes tradicionals dels constructors de vaixells noruecs. Un edifici que els futuròlegs ja pronostiquen que aconseguirà idèntic valor al•legòric per Oslo, que el de l'Òpera de Sidney, o de la Sagrada Família de Barcelona.
El nou edifici de l'Òpera i el Ballet d'Oslo, a estat guardonat recentment amb el premi Mies van der Rohe d’arquitectura.

Château de Chaumont sur Loire, Val de Loire, França










El castell de Chaumont-sur-Loire està situat als marges del Loire, entre Amboise i Blois. Es troba en l'últim riu salvatge d'Europa, recentment va entrar en el Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Aquest castell medieval, va ser construït al segle XV. Les ales nord i oest van ser construïdes entre 1.469-1.481, les torres estan equipades amb grans merlets i muralles. La porta d’entrada està precedida per un doble pont llevadís està envoltat per dues torres rodones de grans dimensions.
La construcció es va reprendre el 1501 sota les ordres de Charles II d'Amboise, Senyor de Chaumont, llavors les obres van ser assumides pel cardenal Georges d'Amboise, ministre de Lluís XII.
Ara, el castell de Chaumont sur-Loire i l'Acadèmia Internacional de parcs i jardins. Formen l'àmbit de Chaumont-sur-Loire i la programació cultural es complementen.
El Conservatori Internacional de Parcs i Jardins de Chaumont-sur-Loire (CIPJP) i el Centre de Monuments Nacionals ha decidit posar en comú els seus recursos per la gestió i les activitats culturals del castell de Chaumont-sur-Loire.

Mixed border


Château de Meung sur Loire, Val de Loire, França








El castell de Meung-sur-Loire presenta dues cares molt diferents: la d'austera fortalesa dels ss. XII i XIII que va albergar a convidats tan il•lustres com Joana d'Arc i Francesc I, i la de alegre i opulent palau clàssic del segle XVIII. El llegat medieval es posa de manifest a la sala de la guàrdia, l'entrada i la capella subterrània, del s. XII. Els fastos del XVIII van deixar la seva empremta en les fustes i estàtues de la segona capella, en la decoració dels salons i, sobretot, en l'esplèndid bany, envoltat de refinades i confortables sales de descans.

Le jardin de l'Hôtel de Ville, Bourges, França







El jardí de l'Hotel de Ville (o jardí Arxidiòcesi)
Al peu de la catedral, amb parterres de flor i al costat d'una zona arbrada.
El jardí de l'Hotel de Ville està en realitat compost de dues parts diferents:
- Un, el que poden haver qualificat com l'arquitectura, l'ampliació de l'antic Palau de l'Arquebisbe, amb plantes i flors, tanques retallades, la gespa etc.
- L'altre, densament plantat, s’hi van ordenar els sectors que irradia al voltant de l’estany.
És el famós arquitecte paisatgista Le Nôtre, que va ser contactat el 1681 per a aquest projecte, sembla que ell mateix va dissenyar els primers esbossos.

Cases folrades amb tapís verd








Espècies que entapissen aquestes cases,
Parthenocissus tricuspidata
Wisteria sinensis
Lonicera japonica

Helianthus annuus (Gira-sol)



El Helianthus annuus, gira-sol,calo,calomero,calominador és una planta herbàcia de la classe dels magnoliòpsids, de la subclasse de les astèrides i de la família de les asteràcies, amb una inflorescència gran en capítol que gira al llarg del dia per a orientar-se en direcció contrària al sol. Les flors internes del capítol no són ligulades.

Es conrea per la seva llavor (la pipa de calomon), de la qual se n'obté un oli comestible.

És una planta originària de l'Amèrica boreal, especialment de Mèxic, Perú i del sud dels Estats Units que va ser introduïda a Europa durant el segle XVI i des d'aleshores el seu cultiu s'ha propagat ràpidament.

Jardi en vermell



Espècies components d'aquest jardi:
Petunia multiflora 'Carmin'
Petunia multiflora 'Focus'
Verbena tenera
Imperata cylindrica 'Red Baron'
Begonia x semperflorens 'Olympia Rouge'
Begonia x semperflorens 'Victoria Ambassade'
Begonia x semperflorens 'Vision Rouge'
Amaranthus caudatus
Salvia splendens 'Maestro'
Salvia splendens 'Proud Red'
Salvia splendens 'Turbo Red'
Pelargonium hederaefolium