Toyo Ito a Barcelona

Torres Fira de Barcelona a L'Hospitalet de Ll.













El projecte de l’arquitecte coreà Toyo Ito va ser el guanyador d'un concurs internacional, promogut per la Fira de Barcelona per als seus terrenys situats a L'Hospitalet de Llobregat, al qual van ser convocats altres arquitectes de reconeguda trajectòria com Clorindo Testa, Arets Architects, Dominique Perrault, Foster Associates o Abalos i Herreros.
Aquest any durant la celebració dels premis Travellers Choice 2009, Barcelona va ser nomenada com la ciutat amb millor arquitectura del món.
Barcelona s'ha transformat al llarg dels anys, mantenint els seus vells edificis emblemàtics però afegint-ne altres de nous que han dotat a la ciutat de Barcelona d’una identitat reconeguda. Avui en dia la torre Agbar de Jean Nouvel, l’estadi del FC Barcelona de Francesc Mitjans, la torre de telecomunicacions de Santiago Calatrava són tan emblemàtics com la Catedral, o alguna de les obres de Gaudí.
Com molts dels grans genis de l'arquitectura, Toyo Ito,és un dels arquitectes més innovadors i influents del món, va decidir deixar la seva empremta a la ciutat comtal.
A través de la seva brillant carrera ha realitzat importants i innovadors projectes com la mediateca de Sendai, els Apartaments Shinonome o l'Edifici Tod's Omotesando Building a Tòkio però són les seves dues últimes creacions les que proven perquè és conegut com el nou Antoni Gaudí.
Sembla que Barcelona treu a la llum el millor de tots els arquitectes. Toyo Ito no va ser l'excepció i els seus edificis Torres Fira de Barcelona a L'Hospitalet de LL. i Suites Avenue ja són considerats les futures noves joies arquitectòniques de la ciutat de Barcelona.
Les Torres de Fira de Barcelona a L'Hospitalet de Ll. es componen per dues torres, la primera d'elles, un edifici en color vermell que segueix una estranya forma que gira 90 graus des del sostre fins a la seva base. Sens dubte és impossible trobar algun altre edifici semblant a tot el món.
La segona torre, és completament de vidre i sembla que dins d'ella hi hagués alguna estructura de color vermell. Ambdues seran acabades probablement a finals d'aquest any.


Edifici Suites Avenue





El Suites Avenue al passeig de Gràcia, és un edifici caracteritzat per uns estranys balcons que s'assemblen als dissenys de Gaudí però amb un toc més net i modern. Va ser acabat fa quatre mesos i és gairebé irònic que aquest edifici es trobi davant de la Pedrera d’Antoni Gaudí. I és que el Passeig de Gràcia és la ubicació perfecta per a les creacions de dues ments mestres, que juntament amb molts altres edificis adornen tot Barcelona, la ciutat de l'arquitectura.

Pelargonium sp.

Quina enveja no poder tenir aquesta jardineria a Barcelona.

Château de Sully sur Loire, Val de Loire, França

A la vora de la Loire es troba aquest bonic castell del Renaixement. Envoltat per un fossat que es pot ampliar per veure les 4 ales del castell. El poble de Sully sur Loire rep el nom d'un general romà anomenat Sullius. Això significa que aquest lloc està aquí des de fa molt temps i que estava destinat a ser un gran monument. El jardí francès és molt agradable.

Dahlia sp.

Edifici Gas Natural, La Barceloneta, Barcelona

Per a la construcció de la seva nova seu social, el grup Gas Natural va convocar un concurs que va guanyar el projecte presentat per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. Va ser inaugurat el 2006. Bàsicament, consta d'una gran torre de vidre que té un perfil recte per una banda i arrodonit per l'altra. A mitja altura, emergeix un cos horitzontal en voladís, de gran espectacularitat. En paraules de Tagliabue: "l'edifici sorgeix de la pròpia ciutat i s'integra en ella. El miris per on el miris encaixa perfectament amb les construccions que té al voltant. Ja sigui amb els edificis baixos del barri de la Barceloneta, com amb les torres altes de la Vila Olímpica". A part de l'edifici principal i del voladís, el conjunt té un tercer cos, un annex amb una altura de 4 plantes, també de vidre i amb forma de cascada. El solar on està ubicat l'edifici és el mateix on va estar instal·lada la primera fàbrica de gas d'Espanya, a mitjans del segle XIX.



Mostra un mapa més gran

Jardins del Teatre Grec, Parc de Montjuïc, Barcelona

Jardins del Teatre Grec és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona -el primer va ser el de la Colla de l'Arròs, als Jardins Laribal- i se li va donar el nom d'Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
Els jardins van ser dissenyats per l'enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya. Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l'antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l'Arròs, formant un espai unitari.
La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l'Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.
En aquests jardins hi ha tres arbres que formen part del Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona. A la dreta de l'accés a la gran terrassa que dóna pas a l'amfiteatre hi ha un enorme pi pinyer (Pinus pinea) centenari, i a l'esquerra de l'amfiteatre, a sota del restaurant, hi ha un exemplar de Lagunaria patersonii, espècie popularment coneguda com a "pica-pica" pel borrissol urticant de les seves llavors. Al camí que comunica els Jardins del Teatre Grec amb els Jardins Laribal hi ha un gran exemplar d'arbre del coral (Erythrina lysistemon).
IMPJ

L'Òpera d'Oslo, Oslo, Noruega

El nou edifici de l'Òpera i el Ballet Nacional de Noruega, a estat dissenyat per l'estudi d'arquitectes Snohetta, que també va projectar la nova Biblioteca d'Alexandria, va ser fundat a Oslo el 1989 i l'integren actualment Kjetil Trædal Thorsen, Tarald Lundevall i Craig Dykers.
Pel que fa a l'emblemàtic edifici, els seus responsables destaquen que s'aixeca des del fiord d’Oslo, compta amb una teulada de marbre, composta per 36.000 peces encaixades, mentre que l'interior de 1.000 metres quadrats està revestit amb fusteria fina, aplicant-hi els sistemes tradicionals dels constructors de vaixells noruecs. Un edifici que els futuròlegs ja pronostiquen que aconseguirà idèntic valor al•legòric per Oslo, que el de l'Òpera de Sidney, o de la Sagrada Família de Barcelona.
El nou edifici de l'Òpera i el Ballet d'Oslo, a estat guardonat recentment amb el premi Mies van der Rohe d’arquitectura.